NOELIA DIAZ VICEDO : ONLY THE STRONG SURVIVE

Noelia Díaz Vicedo
La poesia Catalana al mon...
D'Agost, (València).
Doctora en Estudis Hispánics. 
No recorda quan va començar a escriure, creu que als deu anys.
Treballa actualment al departament d'Estudis Hispànics del Queen Mary (Universitat de Londres), on fa classes de Literatura catalana, castellana, i Català.
El seu màxim interès rau en la investigació de la relació entre el cos i el llenguatge,  i en la poesia escrita per dones.
Aquest interès l'ha dut a presentar la seva tesi doctoral sobre la poesia de Maria Mercé Marçal.
Reconeix que la seva escriptura està molt relacionada amb les dones, i que en la solitud més profunda i el silenci, el viatge mitjançant la paraula  l'ajuda a retrobar-se a ella mateixa, i a re-compondre la seva existència.


TASTET DE POEMES INÈDITS

La paraula

La paraula, laberint fosc d’heura dolça

que cargola dins meu i desfà tota senyal de set.

I a tot bocí de gel que ara convoca 

mostra el seu pit badat i calent de llet.

La paraula, veu del silenci, carboncle d’amor,

taca de sang que vetlla el meu somni.

Fueteja la mà vera del dolor  

i trenca un so de plata amb tinta de mel i or.

Però no podrà mai la paraula ballar

si la taca de sang no li obri la porta,

I l’esglai, a caramull, l’alba enderroca.

Flama

Flama. Verí desert.

Pell de serp que envolta

la meua llengua.

Fora de mi,

tot és un desdir de terra.

Potser a tu la nafra no et ratlle el cos

ni t’esclate a les mans la casa.

Quan la por et gemega a cau d’orella

Tanca la mà i engega el plor camí de l’era.

Però ara, calla que et vull contar un secret:

és només la nit sorollosa qui parla.

Només vull escoltar paraules veres.

Però calla, no digues res.

Ara és el temps i la magrana de llet esclata,

i el pit, en mil bocins, porta la tristesa de l’ànima.

3 Poemes del ‘Llibre de la por’. Londres 2011.