LA POESIA ESTACIONÀRIA I UNA FESTA CATALANA EN TÄLLIN

Ja deu fer onze anys de la meva lectura de poemes per al dia 8 de Març que es celebrà al casal del Vendrell  organitzat pel col·lectiu de dones del Vendrell.  Hi anàvem la meva amiga Anna (E.P.D), en  Carles i jo, el que corresponia pel nombre de rapsodes i/o poetes eren dos poemes per cap. En aquell moment vaig llegir un poema que es deia “els sentiments de la dona maltractada”, poema pel que vaig rebre el premi Joan Mañé i Guillaumes de la Ràpita.

El cas és,  que després de la lectura, el grupet que vam llegir, vam felicitar-nos uns als altres i saludar-nos, ja que a l’entrada de l’acte no ens coneixíem.

Se’m va acostar una noia i després d’un “Hola”, em digué:-i tu que ets?-

En un primer moment no sabia ben bé a què es referia, però el primer que se’m va acudir fou:

-Lírica, contemporània i conceptual-, ni sé perquè em vaig vacil·lar en la resposta, perquè a hores d’ara tampoc sé si estic inclosa en cap tendència, i si això que faig es podria incloure amb cap estil. La pregunta següent i natural era dir-li:-i tu?- i ella em va respondre :-sóc estacionaria-, vaig somriure i comentar-li:-doncs deveu ser una minoria, no?- i em va dir:-si!-

Al cap d’un moment en Carles, em preguntà que és estacionaria?, i li vaig dir:-ni idea, però digues que son minoria i llestos!-

En arribar a casa. Tots dos de cap a cercar què era la poesia estacionaria, doncs bé,  és el tipus de poesia que ens parla del Calvari de Crist i de les estacions del Viacrucis. (Ni més ni menys), no m’hi he posat mai, però seria segurament un dels estils dels que no seria capaç d’escriure ni una sola ratlla. Però si que val a dir que tots els càntics que s’estan duent a terme arreu, en les diferents processons de Setmana Santa, estan escrits en Poesia estacionària. 

Així que també tenim Poetes catalanes estacionàries, malgrat siguin una minoria. 

Ah! el video correspon a la festa catalana que es celebrà al 2008 a Tällin (Armenia).