VEUS D'OBLIT (FINAL)

Sovint imagino el temps com un horitzó encès, i observo que cada gota és un instant, i que va estanyant-se essent el preludi d'una llum encegadora.

Aquestes no podrien ser mai Veus d'oblit, perquè son veus d'ona que reberveren en el temps, i perquè com ja suposàveu l'oblit no te veu, és una immensa massa de blanc que cobreix tota remor de record.

Aquest és només un tribut íntim que em permeto, i que espero que us hagi almenys remogut i commogut, com ami cada paraula.