LES VEUS D'OBLIT I

LA SOLITUT.

    Jo porto dintre meu

    per fer-me companyia

    la solitud només.

    La solitud immensa

    de l'estimar infinit

    que voldria ésser terra,

    aire i sol, mar i estrella,

    perquè fossis més meu,

    perquè jo fos més teva.

TESTAMENT

   

 Quan l'hora del repòs hagi vingut per mi

    vull tan sols el mantell d'un tros de cel marí;

    vull el silenci dolç del vol de la gavina

    dibuixant el contorn d'una cala ben fina.

    L'olivera d'argent, un xiprer més ardit

    i la rosa florint al bell punt de la nit.

    La bandera d'oblit d'una vela ben blanca

    fent més neta i ardent la blancor de la tanca.

    I saber-me que sóc en el redós suau

    un bri d'herba només de la divina pau.

   

DESIG

    Recerco l'alba dins la nit obscura

    i se'm fan perdedors tots els camins.

    Recerco el cant de l'única font pura

    i totes les begudes són verins.

    Voldria que el perfum de blanca rosa

    ofegués la luxúria d'aquell nard.

    Voldria que el meu cor que ja no gosa,

    per l'amor no cregués que és massa tard.

    Una vela, només, i una atzavara;

    un mar ben blau i una blavor de cel;

    una joia callada i ben avara,

    i l'aquietament de tot anhel.

    I trobar-se, Senyor, que em fossis l'alba,

    i la vela i el mar i el cant d'amor;

    que em tornessis brillant l'ànima balba

    i ben clara la font d'aquest meu cor.

ROSA LEVERONI






Aquesta música per Rosa Leveroni, volia fer un acte que poguèssiu seguir el divendres però no podrà ser, així que avui assajo al "meu redòs de pau", amb vosaltres.