VISITAR LLOCS ESTIMATS...

imatge pròpia: Església de Torrelles de Foix.

Sóc d'aquelles persones que disposen de memòria sel.lectiva, sempre he pensat que a força de memoritzar a la feina, el meu cervell s'ha acostumat a reproduir frases senceres.
Tot això te una explicació ben lògica, si t'hi passes la vida, com és el meu cas, trucant per telèfon i en penjar has de fer un breu informe de la conversa, segurament al cap dels anys t'adones que pots retenir frases exactes i poemes, encara que després et deixis la porta del micro-ones oberta, o no hagis tret la llet del foc.
Aquest mati he recordat una frase que em va dir un amic com a resposta mentre jo li plantejava que ja no em quedava res per escriure, sí, feu la prova, qualsevol paraula que posis al cercador del papallones, trobarem un poema escrit.
Ell, en aquell moment em va aconsellar visitar llocs estimats, com a recurs per a empeltar la inspiració, o simplement per a remoure els records.
I això és exactament el que he fet avui amb la meva nova càmera!, he anat a Torrelles.
Torrelles de Foix, és el poble on vaig passar la infantesa i l'adolescència, una infantesa de conte entre rieres i cabanes, i jocs fantàstics als horts i les muntanyes, i una adolescència sana, entre la Plaça major i l'església amb una bossa de pipes i mil secrets que confessar.
I mentre recorria el poblet atapeït de cotxes, recordava persones i moments inoblidables.
La casa de la Sira, la Jordina, la Thais, la Sonia, la Sheila, totes totes nosaltres amb un munt de somnis per complir.
El primer xicot que vaja quin un!, sexe no però riure quin fart ens vam fer. Les primeres coses de totes les coses.
La primera festa major, i el primer petó.