SOVINT DE LA POESIA AL LLIT NO HI HA GAIRE DISTÀNCIA (JOSEP PLÀ)

SI EM PARLES DE DESIG

Onada Edicions. 

Autor: Manuel Alonso i Català.
X PREMI DE POESIA ANTONI MATUTANO.

L'erotisme i la sensualitat son les característiques d'aquest poemari que reviu les sensacions esvanides i que realça la inducció de la paraula.
L'objecte del poema escrit des de la valentia de brollar de dins, aquelles coses que la resta emulsiona i camufla per la temuda i potser absurda creença que el desvetllin i sigui qüestionat. No es una gran novetat la  mancança que tenim pendent amb la nostra literatura d'erotisme com a gènere. Trobarem molts poemes eròtics inclosos en poemaris, però no trobarem tants en els que la sensualitat es desnua com una mussolina transparent cobrint la nuesa del cos.Aquesta metàfora es fa palesa a mida que ens endinsem en les entranyes de "SI EM PARLES DE DESIG", i ens obliga simplement a sospirar, i a tancar la pàgina en uns instants de reflexió íntima.

L'autor empra la metàfora, sí, però amb una  lividesa  que s'estén evocant imatges belíssimes, amb un to suau i elegant, ens declama cada passatge i cada anhel.
Si l'objecte del vers, ---quan no es limita a pintar una imatge abstracta--- és instigar a la imaginació amb la passió de les paraules. ho aconsegueix sobradament, perquè aquesta passió es constata per la delicadesa de la lírica que s'esmuny en la lectura, pinzellant la pell.
Un poemari cuit a foc lent, per anar esfullant com una carícia la lectura.
Induir a imaginar el sexe sense cap altra pretensió, d'una forma oberta i clara, eludint els ornaments i centrant-se en el cos.
L'anhel de les sensacions passades, i la lloança de l'avinent ve a explicar-nos una sensualitat exquisida.
I molt se'n ha parlat, d'alguns estils d'escriptura que fan els poemes inintel.ligibles, però com que al meu imaginari (que mano jo) el meu inductor domina el llenguatge i les paraules, aquest em serveix per fer un salt instantani i reflectir la bellesa que exposa dins dels meus ulls.
M'agrada l'erotisme sublim, des de l'elegància i la provocació de la paraula, la descoberta en definitiva de la comunicació.

Gemegava el teu nom

al bell mig de la fosca.

et cridava naùfrag

en la immensitat de la mar.

Et cercava en els somnis

i no hi aparegueres.

Quedí eixut

per no trobar el teu oasi

Em vaig sentir morir

gemegant el teu nom. 

Manuel Alonso i Català. 

Súplica. 


Sandra D.Roig.