MISSATGES

 

 

 

 

 

 

Ja fa temps que sabem, que no hi han ampolles amb missatges, que van plenes d'aire o de pòsits de vi surant a la deriva d'altres corrents, que si hi havia una de meva, la terra se l'endugué a l'Àrtic i allà no parlen català.
No passa res, l'amor és un geperut malgirbat del pes que ha de dur a sobre.
Tota la passió, els dies, les hores i les nits, 

Si quedava el pòsit d'una nit, s'ha esbravat a mar obert.
No cal, ben mirat esperar-ne res mes que la mà que t'acotxa quan avança una nit freda, no cal, potser la guspira que t'encèn és només uns ulls que clamen la companyia racional de soportar tones de fracassos, i de desitjos avortats per les possibilitats exhaurides.
L'amor? només era un geperut malgirbat.

Avui, he nascut, i tu has tallat el cordó umbilical que vaig pretendre únic. 

Quin malaratament d'energies, i de versos, tants versos llençats al mar.