HISTORIES MEVES

Ahir vaig anar a Cal Sogres, després de preparar la taula de la cuina, la meva sogra em va dir que el dia anterior hi havia estat en Josep, en Josep Mata és historiador i escriptor, treballa per la recuperació de la memòria històrica de Subirats. El cas és que li havia dut un llibre que tracta de la vida de Pau Baqués, me'l va deixar per ensenyar-me cofoia la dedicatòria, i em va dir es que és tan impactant!, al Josep el conec des que era petit, i qun he obert el seu llibre, fa il.lusió veure que escriu tan bé.De seguida va venir amb l'exemplar i ensenyant-me'l diu:
 -mira és la vida de Pau Baqués!-.
I jo vaig recordar a en Josep Baqués, que era el seu nebot i un dels millors caps que he tingut mai, era un home cabal, senzill que duia la tendresa amagadíssima i les galtes (per més sà que era) sempre enceses que li donaven aspecte infantil.
A en Josep Baqués, el nebot, el vaig conèixer perquè en aquell moment feia un curs de difusió i Imatge que estava encabit dins del programa (NOW) New oportunities for the Women, sí, era un programa destinat a encabir la presència de la dona en àmbits manifestament masculins, la meva especialització fou : "REPARACIÓN I CONSERVACIÓN DEL TELEVISOR I EL VIDEO", tenia divuit anys, i una fam voraç de mon. I aixi és com vaig anar a parar a l'empresa d'en Pascual i en Josep.
La primera setmana arrivaben aparells com ara una "TELEFUNKEN o GRUNDIG" i sentia allò tant típic de:-això la nena que no ho toqui!-
Amb una setmana en vaig tenir prou d'excuses, i vaig dir-li molt seria:
-jo no he vingut aqui a ser la nena de ningú, si no he d'apendre m'ho dieu-
Amb allò la situació va quedar perfectament solucionada, i aqui sí, vaig començar a treballar com Déu mana.
Teníem per desplaçar-nos  una SEAT TRANS, que només duia dos seients: un pel Josep i l'altre pel Manel (que era l'ajudant de veritat)  i aquesta era la causa per la que jo anava asseguda al maleter.
Només va ser un mes de pràctiques, era Desembre, i fins i tot el vent es va entossudir en que millorés la pràctica perquè va arrencar moltes antenes de la comarca.
Recordo una anècdota que encara fa riure ara, i es que els dissabtes anàvem a instal.lar la televisió per cable a Pontons, el projecte dels dissabtes el duia cablinte, que era una associació d'empreses que treballàven en el sector afincades al Penedés.
En arribar el primer dissabte, amb un vent gèlid, en Pascual i jo vam reunir-nos amb altres companys tècnics i ajudants per esmorar i traar les zones. Em van presentar i acte seguit es va fer un silenci que a mi em va recordar a la B.S.O de "LA MUERTE TENIA UN PRECIO", perquè semblava una infiltrada que havia caigut en mans enemigues.
Em va donar per riure, sense parar, i allò va tallar el gel.
A l'hora de dinar, un tècnic que es deia  Pacheco i era andalús em va dir:
-Zandra, hia ponte mi gorro que zino te van a dar la comia-
I em va posar la seva gorra de llana, per tal que al bar ningú descobrís que era una noia.
Dinant aquella escudella calentona, en Juli el seu company em va dir,
-ni sé com has gosat, que tothom ho sap que en Pacheco te una mà de Polls!
-Vam riure a cor que vols, perquè si miraves al Pacheco veies que no tenia ni un pel al cap,
I ja vaig comenar a fer broma, i a partir d'aquell moment els dissabtes eren diferents, cadascú aportava a la meva bateria de preguntes.
Al final de mes de pràctiques, en Josep  no savia com dir-me que no em podia fer un contracte, per la raò mñes que evident que no tenia una formació professional d'electrònica, ni cap vacant a l'empresa, eren els justos i necessaris, però no s'atrevia a mirar-me als ulls.
L'ultim dia, em va demanar que l'acompanyés a buscar una americana per estrenar per Nadal, mel vaig quedar mirant com si hagués perdut un cargol, i en arribar davant de la botiga em va donar un lot de Nadal i 5.000 pessetes!, que era més del que esperava, tenint en compte que havia estat un mes de pràctiques que ell no estava obligat a pagar.
Aixi que llegiré la història de'n Pau Baqués,  de la mà de'n Josep Mata i recordaré a en Josep Baqués que era un home bo, i cabal i que descansa en una inmensa pau merescuda.