COSES MEVES 1

No recordo una etapa de sequera inspiradora tan important com aquesta, si alguna de les meves amigues arribés aquí pensaria que m'he trastocat.
Solia preguntar-me què sentia la gent que no estava enamorada ni ilusionada amb ningú, que la vida seria aleshores avorrida, i trista,  que no et passen les hores sense aquells pensaments fruit de la memòria, que sovint eren només un detall que t'ajudaven a digerir el dia més fàcilment.
Crec que és el primer cop a la vida, que no m'agrada ningú, ni tinc cap i.lusió.
M'amagaria sota les pedres per tal de no conèixer a ningú, ni que ningú em veiés.
Però estic tranquil·la.
De sobte els meus silencis son anònims.

Comentaris

  1. El silenci és un bon company. si l'escoltes i el vius, segur que et donarà el seu fruit. És bo i necessari estar més sovint en silenci. Quant a tenir il·lusions, sempre n'hi pot haver una o altra, no cal que estiguin focalitzades en una persona, i et pots crear la que tu vulguis... Que estiguis tranquil·la és un bon senyal.
    Una abraçada, guapa!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?

Entrades populars