EL CAVALLER GALANT I NA BLANCABRUNA
Vet aquí un reialme de baix pressupost, d’on les balconades de les torrasses tan sols creixia molsa groguenca allà on abans hi havia curulles de flors.
Eren tan pobres que tan sols compartien un crespó quan tocava dol, de fet els cavallers havien substituït la cota de malla, per paper d'alumini. per tant la mort a la batalla era un mal comú.
El cavaller galant tenia frases florides per a totes les donzelles, i elles, envermellides reien com a lloques quan rebien un acompliment..
Celebrava sopars romàntics d’Alta cuisine, n’és un exemple l’entrecot absent amb garrofó al glaç, que no era res més que un garrofó congelat, guarnit (això sí) sobre un mantell de pètals de rosa.
Na Blancabruna n’era al.liena a les seves valves paraules només aconseguia evocar un somriure educat i enretirar-se, presta per no compartir estança.
Les seves germanes Claradou i Verdableda no paraven de riure, li deien,
-Blancabruna, com és que a tu no et diu res! ? Jejejeje-. Quan això succeia que acostumava a ser sovint, ella fugia al bosc, i s’amagava rere els roures on naixent de la roca pouava un doll d’aigua, que bevia avida. Aquesta font, era la font del coneixement! Una aigua de la que si en bevies aprenies a respectar els sentiments dels altres.
Es per aquesta raó que ella no gosava riure’s ni del cavaller Galant ni de les donzelles que arrugant les espatlles i creuant els dits eixamplaven els pits com un indiot.
Per més inri, aquell any la sequera va abocar sobre el reialme tota la seva ràbia, la central eléctrica de màgia s’aturà, deixant a
Així doncs ni la fada s’imposava quan havia de posar pau a l’hora del té, perquè les donzelles, ponzelles per un acompliment s’estiraven els cabells. I Aleshores alçava la vareta i deia .-PROU, PROU, PROU!.
Na Blancabruna no podia callar el seu secret per més temps havia de fer alguna cosa per desmuntar al cavaller Galant del seu tron i retornar la tranquil•litat a les dames.
Així doncs decidí preparar un sopar romàntic per ell, això sí, a instància de tothom, més aviat (pel que diran). Seguidament decidí preparar per sopar una casolana sopa de pa amb romaní, que estaria deliciosa amb aigua de la font del coneixement per sort l’havia recelosament guardat quan, la pluja era generosa, en un càntir.
S’arregla l’escot, es deixar anar el cabell, i es tragué les ulleres. Es posà el vestit més exuberant color Lavanda catalana i decidí convidar les seves germanes al MCDowels, on feien unes hamburgueses de drac boníssimes.
Així doncs, a les deu en punt, hora màxima de claror de lluna. El cavaller Galant va ser anunciat, duia un fantàstic vestit fet de cul de sac i s’havia re pentinat els bigotis.
Després de besar la mà de Na Blancabruna s’assegué tot mirant-la als ulls, (els de assota del coll),
Ella amb la boca de pruna començà la conversa:
-m’haurà de perdonar no sóc massa bona a la cuina,- i ell continuà, -Segur que de tan boniques mans neixen els millors plats- Ella li enplatà la sopa, ja que els servents s’havien buscat la vida perquè no cobraven.
Quan el cavaller galant tastà la sopa no es va adonar que dins el plat havia caigut una mosca, però tot i així a la primera cullerada la trobà exquisida i exclamà: -deliciós, magnífic!-, però la tercera cullerada va somriure i va dir:- bé, no hi ha com les coses de casa, oi?.
Ni s’adonà que a l’endemà quan es creuava amb una dama, l’admirava simplement sense dir res més que el necessari, i si no l’admirava no deia res.
Així sense adonar-se començà la seva creuada per salvar el reialme de la pobresa més absoluta.
I no es van casar perquè no s’agradaven, però almenys les donzelles van deixar d’estirar-se els cabells!.
Moralitat: Ni les princeses son totes precioses ni els cavallers Galants, i si en trobeu un que ho es massa plat de coneixement!!!.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Vols deixar la teva empremta?