CONVERSES I TRUCADES

-Sandraaaaa! telèfon!
Em dirigeixo al bolso, i després de remenar trenta butxaques, agafo el mini-mòbil maleint el minimalisme de la tecnologia. Era prou  fàcil  era localitzar aquelles totxanes que et posaves a l'orella.
Observo que a la pantalla diu:
-Josep Germà llamando...
-Ei, hola josep!
-hola!
-què passa?
-escolta tu te'n recordes que d'aqui dos dissabtes es casa la Maria?
-si
-I no se't oblida alguna cosa?
-hosti, si! el poema que ets el padrí!

-si, podries agafar un de Miquel Martí i Pol

-què?, ja el faig jo, es un moment si m'hi poso

-No, no, dels teus no

-cóm?,

-que no t'entèn ni Déu

-ah! clar, i si entres a Google?
- No, no l'esculls tu
-D'acord!.

Que no m'entenen no es nou, ja fa algun temps que ho vaig descobrir, Sobretot després de treballar el VIJAZZ, que vaig alçar-me cofoia i vaig cridar:
-Mamà! escolta això!
i jo regia, solemne recitava amb tot l'impetu i descobria aquella cara de circunspectes i uns lleugers assentiments de cap que t'indiquen, que: ni fred ni calor.
Així que, encara que ni el vulguin sentir jo no em quedo amb les ganes.
Que li llegeixi Miquel Martí i Pol  que la Sandra D diria....

JESUS I MARIA (31 DE JULIOL DEL 2010)

I en la incertesa de l'opció

amb els dits creuats

I en la nit, el silenci

I en el cotó 

I en l'esclat de plomes, 

tinc per tu un plor

i una rialla

una caricia 

si venen maldades

Una passa al teu silenci

perque no m'amollis la mà. 

Un després

I un Ara

tinc per tu

un viarany

on descobrir els paratges

que ens esperem. 

Tan si son desoladors

com la nit, més serena.

I si algun dia

veus que sóc un punt de llum

en l'horitzó, 

segueix la meva petjada

que un dia

en la incertesa 

de l'opció 

la meva intuició 

que -rarament em falla-

em va fer triar-te a tu.