LADY OF DREAMS

Sóc conscient que a aquestes alçades de la vida ja hauria d’haver assumit fa temps alguns conceptes cabdals que he hagut de reinventar o si més no concebre d’una altra manera. Així m’adono que cada temps sóc més desconeguda per a mi mateixa, fins al punt que ja no puc dir exactament cóm era jo abans, i després penso abans de què, i no sé trobar el que, ni el punt d’inflexió ni el moment de coneixement que va trencar en mil bocins l’encanteri al que m’havien sotmès que no era altre que la ignorància culpabilitzant a la fragilitat.

Tot això em venia al cap; mentre pensava que era asseguda en la mateixa posició a la riera amb 10 anys, i em preguntava: (què pensaria jo als 10 anys tant!).

Segurament col·leccionava moments, els dels altres. Observava les vides alienes i les

prefabricava en històries pròpies. Els atribuïa un nom, una professió i els acabava els dies feliçment.

En canvi no sóc capaç de discernir els meus moments, sempre hi ha un detall que esborrona el moment que havia d’haver estat perfecte.

Ahir pensava en un moment íntim en el que algú va pitjar un boto i va parar l’orbita de la terra, es va congelar el temps un instant i vaig desitjar ser jo la que ho escrivia i no la que ho vivia en primera persona per tal de decidir que fer amb el personatge femení.