UCE


 


Aquell matí en Víctor decidí anar més aviat del habitual a la feina. S’assegué a la taula del seu despatx amb una tassa de Cafè fumejant, prenia un cafè americà que l’ajudaria a eixorivir-se del relaxant bany al que s’havia sotmès a casa.
La nit anterior havia rebaldit degut a una operativa delicada, i no havia gaudit de la son fins ben bé dos quarts de quatre de la matinada.
En Miquel Àngel Martí, era el seu caporal, tenia 45 anys i la seva trajectòria en el cos el feia un home respectat, i admirat, malgrat que fos vint anys més jove que alguns veterans imprescindibles, el dia anterior li havia demanat a en Víctor que es presentés al seu despatx, que tenia una cosa important a comentar.
A les deu en punt, en Víctor s’alçà de la seva taula i es dirigí al despatx d’en Miquel, no sense donar una última ullada al seu despatx per si havia de marxar.
Va fer dos trucs a la porta i sentí la veu d’en Miquel Àngel que deia:
-Passi!-Alçant la veu. Un cop dintre, En Víctor, una mica neguitós li digué:
-Bon dia, em vas dir que tenies alguna cosa a comentar-me, així que ja estic aquí...-
-Si. tinc una bona noticia Víctor , m’agradaria que m’escoltessis. Per descomptat ets ben lliure d’accedir-hi o no, però francament crec que ets el meu home. La Generalitat ens ha autoritzat a crear la primera unitat especial de tota Catalunya, i serem els pioners, la UCE de Tarragona.-
-La UCE?, no acabo d’entendre Miquel, on vols anar a parar?, quina serà ara la meva missió?-Respongué ell intrigat.
-LA UCE, es la UNITAT DE CONTROL EMOCIONAL. Com saps perfectament, els instints mouen a les persones a cometre crims, xantatges, d’altres perden la dignitat per les emocions, els gelosos son violents, les enamorades perilloses per l’ordre públic!, t’he recomanat per a ser el nou cap de la UCE, penso que tens capacitat per a fremir els instints de tots aquests eixelebrats emocionals-
-Quan de temps tinc per a decidir-me, Miquel?-
-No, massa, el teu sou serà de seixanta mil plutonis anuals, quaranta dies de vacances, i a més a més comptes amb tots els recursos per a redimir aquells que presentin un possible perill- .
-Quins recursos tinc per dur a terme la tasca?-
-Comptes amb equips i subministraments informàtics, s’incorpora sota les teves ordres una dona, es l’agent Laia Vall daura, vindrà demà mateix. Ella ha estat preparant-se en un centre especial per aquest tipus de crims, es llicenciada en psicologia i doctorada en
correcció i puntuació.-
-Caram, creu-me que estic astorat, i es maca?-
-maca?, bé normal,no ho se ... morena amb ulleres, no m’hi he fixat Víctor, d’entre tot el que t’he explicat només t’interessa això?-
-Es que, amb honestedat i bonhomia Miquel, si sóc el cap hauria de donar exemple i... si porta ulleres, em sembla que no podré...-
-Però que dius?-digué en Miquel.
-Que si, que decidit, si porta ulleres, no accepto-

Comentaris

  1. Fins ara només coneixia la UCE de Prada, i sí, hi havia emocions fortes.

    Pel que fa al relat un final ben sorprenent. Duré les ulleres de llegir tot el dia, a veure si impressiono més, he, he , he...

    ResponElimina
  2. Gràcies Rafel, volia refectir que ningú se'n escapa del poder de les emocions, per més preparat que es pensi.
    Una abraçada.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?

Entrades populars