LA TEMPESTA
S’adonà que era un esquitx de naufragi surant a la deriva d’una mar inabastable, enfurismada, que li llepava la cara a cops d’onades; es debatia sobre la superfície furiosa per la possessiva atracció de la lluna. Així, la nit obscura trencava la pupil·la i aigualia la visió d’un horitzó infinit. Sense brúixola i amb el timó trencat, es trobà desorientat, esmaperdut.
Incapaç de percebre la lleu resplendor del far que tants cops havia traçat trajectòries lumíniques sobre la superfície amb tiralínies, tancà els ulls per alcalinitzar-se i es preguntà on eren aquelles sirenes que li cantaven melodies dolces; les veus angelicals que provocaren que emprengués aquell viatge...
Amb la boca resseca, aquella nit oblidà que era un home per esdevenir una gota diluïda dins el gran oceà.
Sóc home de mar, he capejat més d’un temporal,
ResponEliminaperò m’hi sento més identificat com home de peu,
a qui, de vegades, les portes se li fan estretes.
Deixales les portes, de vegades un pot admirar el pas de la llum, com un miracle pintat en una paret.
ResponEliminaNo les has de passar totes ara, la vida no es un circuit, cal assaborir cada moment.
I respectar els silencis.
Una abraçada i Gràcies per venir!