LA TEMPESTA



Va caure's un horitzó als peus,
fugírem a recer de la tempesta
cercant aixopluc rere un mur
de paraula  incontrolada.
Vàrem cobrir-nos el llavi,
sagnant
per a almenys  poder suportar
aquesta olor;
d'amor, putrefacte.

Comentaris

  1. Quina força! Aquest desamor a flor de pell m'arriba a l'ànima...

    ResponElimina
  2. Gràcies Bonica!, de vegades cal treure la ràbia per on sigui, i jo...la trec pel vers.

    ResponElimina
  3. La ràbia la treus pel vers de "la paraula incontrolada".

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?

Entrades populars