PIGMALIÓ

Damunt la taula, tinc aquest llibre que vaig recuperar el cap de setmana passat.
Fou la primera obra de teatre que vaig llegir, i en vaig quedar fascinada.
Es un llibre fet a Rústega i publicat per grup62, l'any 1989 en la seva sisena edició.
Copyrigth hereus de Joan Oliver.
cito:
Veieu aquesta mossa?Usa un llenguatge canallesc i una fonètica nauseabunda que la mantindran en la més negra misèria durant tota la seva vida. Donçs bé; en sis mesos em veig en cor de fer-la passar per una gran senyora en una recepció aristogràtica.
Aquesta era la sinopsi, que em va atrapar desde la primera pàgina.
Era capaç de sentir l'aigüat a les portes del liceu, i acte seguit ja coneixia la Clara, i a la Sra Fortuny. El tontet del toni, amb la clenxa perfectament dibuixada i el cabell brilant.
Després vinguè un extraordinari senyor Jordana, solitari i tibat però amb una barreja de tendresa que el feia irresistible.
L'adaptació lliure de Pigmalió (Bernard Shaw) per Joan Oliver, fou companyia de moltes nits dessobre la tauleta, llegia en veu alta aquell accent catalano-andalús de na Roseta, i vivia el seu progrès d'una forma virtual. Suposo que en el fons sempre he tingut un síndrome de Roseta dins meu.
M'abellia tornar a obrir aquestes pàgines groquenques, i veure la mossada del temps en la coberta.