PERSONAL
A voltes les paraules suren per la llera, s'agiten en un clima de tempesta que blana al crani.
Una massa heterogènea d'accions que s'acumulen a volta d'arreplegar-se, formant-se d'un vapor de llàgrima, de silencis forçats, de nits insomnes.
No és fins que, esclata la tempesta; que t'ha caigut del cel un poema.
És curiós però a mi em passa que quan estic "fatal" d'ànim és quan més escric i plasmo els meus sentiments, angoixes, desilusions en un paper...
ResponEliminapetonets blaus guapíssima
un plaer llegir-te com sempre
bbbllum