Desconeixes, roquissar d'aigua profunda
que l'ona que t'erosiona,
és enfuriment de no existir-te.
Et vol d'arena , la mar, no,
la sorra esdevè paraula.
Hola Sandra, m'agrada el poema però crec que hi ha algun problema amb la puntuació que el fa difícil d'entendre a la primera. En concret, el punt i coma després de "és" al segon vers. Ho interpreto com un error tipogràfic. Una abraçada i endavant!
Companys, moltíssimes Gràcies. Rafel, (preciós). Modifico el poema, arrel d'una suggerencia. Ja sabeu que vaig treballant, i que sóc molt experimental. A veure que tal... Una abraçada.
Poesia majúscula!
ResponEliminaMoltes Gràcies, Jeremies. Ens coneixem de RC, i dic:El.logi majúscul!
ResponElimina:)
Uf! M'agrada. I la foto preciosa, sento els cops de les onades. Bon cap de setmana.
ResponEliminaMoltes gràcies, GEMMA! Molt bon cap de setmana!,
ResponEliminaHola Sandra, m'agrada el poema però crec que hi ha algun problema amb la puntuació que el fa difícil d'entendre a la primera. En concret, el punt i coma després de "és" al segon vers. Ho interpreto com un error tipogràfic.
ResponEliminaUna abraçada i endavant!
Moltes gràcies, Antoni!.
ResponEliminaModifico, ja.
Una abraçada.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLa mar no et vol d'arena, però és inútil. La sorra arribarà a recer i omplirà de paraules els versos d'una amagada cala.
ResponEliminaCompanys, moltíssimes Gràcies.
ResponEliminaRafel, (preciós).
Modifico el poema, arrel d'una suggerencia.
Ja sabeu que vaig treballant, i que sóc molt experimental.
A veure que tal...
Una abraçada.
Una fotografia magnífica i el poema a mi m'agrada tal i com ara està. Perfecte!
ResponElimina;)