COMFESSIONS

 

Virgínia Wolf deia que res no passava fins que s'havia escrit, i jo no he viscut gairebé res del que he escrit. Cóm escriuré la inexistència?. Les sento balbes, e hipòcrites. On és la veritat?, fins a quin punt el meu mon no m'ha abduït fins a perdre la percepció, no se ja, si m'he re-inventat, ni cóm era abans d'escriure. Un bon amic m' ha aconsellat visitar llocs estimats, estic una mica boquejada, en blanc. Tan blanca com l'empiri estimat. Tornaré als espais de la memòria, però serà difícil no abatre'm davant d'una Sandra asseguda i absent, o simplement veure en una pel·lícula de mi, aquells que van habitar a aquells llocs, i que s'han fos, es un exercici cruel d'enyorança. 
Cóm escriure la inexistència, i aquest profund solc que duc al mig del pit.