AL VELL MIG DE LES SINES
Mai més,
preguntaré on eres,
perqué sempre has entrat d'esquitllentes
als meus somnis.
Es allà,
on et trobo,
i allà on atanso la mà al teu rostre
on et calmo,
ofego les cabòries.
Mai més,
preguntaré amb qui estás,
o si estas amb algú.
perqué estas assegut amb mi
al vell mig del meu pit,
a voltes el teu nom m'esclata les sines.
Et penso amb un somriure a mitja llum,
fonent les prtensions perqué no t'angoixin.
Ets lliure, amor.
És molt bonic, hi has deixat molt de sentiment en les paraules.
ResponEliminaGràcies
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSenyor Clarà! quin honor!.
ResponEliminaGràcies de tot cor.