Tinc una mà petita,
una veu que dispara frases
que inventa mots,
i conceptes
que em sotmet a tothora a proba.
M'eixuga aquests ulls de pantà,
m'abraça i em xiuxieja
fins que esclata la rialla enmig la llàgrima,
talment ,
com quan ell cau,
i s'esgarrinxa.
Ben mirat.
m'ha estimbat el bofarut de la vida.
tendre i bonic :)
ResponEliminaA les mans petites hi ha, segur, una extraordinària confitura.
ResponEliminaMolt maca la teva poesia, cada dia hem sorprems gratament més, una abraçada del teu amic gironi
ResponElimina