MISSATGE AL LECTOR.

Dimarts, vaig veure una entrevista realitzada per radio televisió de Vilafranca, a la Cachi Soler.

Per qui, com jo no havíem sentit parlar mai d’ ella, és pintora.
Excuseu la meva ignorància però diria que, abstracta.
L’entrevista va ésser gravada al setembre del 2009, però com quasi sempre aprofiten per emprar les imatges d’arxiu.
Suposo que es una qüestió de recursos, però per primer cop els agraeixo enormement.
Na Cachi, parlava de la seva vida amb humilitat, em va transmetre des de la pantalla una personalitat plena de llum.
Explicava que havia fet cursos de pintura, en el que es trobava desfasada dins la contemporaneïtat del moment, potser desfasada no es la paraula.
Diguem que, no trobava el seu espai.
Al final va decidir pintar per a ella mateixa, al marge de l’opinió de la resta.
Emprant un llenç com a porta Universal del seu mon.
M’ha fet delir, de sobte tinc ganes d’esclatar, de detonar, de la forma més correcta possible allò que porto a dins.
Al marge, d’opinions.
Pensareu que això es el que he estat fent…
Però de vegades m’he deixat dur per l’opinió surant per sobre del text del lector.
Així, que suposo que aquesta es una nova evolució al Papallones, descubrir-me i esclatar.


Us abraço de tot cor.