MISSATGE AL LECTOR.



Dimarts, vaig veure una entrevista realitzada per radio televisió de Vilafranca, a la Cachi Soler.

Per qui, com jo no havíem sentit parlar mai d’ ella, és pintora.
Excuseu la meva ignorància però diria que, abstracta.
L’entrevista va ésser gravada al setembre del 2009, però com quasi sempre aprofiten per emprar les imatges d’arxiu.
Suposo que es una qüestió de recursos, però per primer cop els agraeixo enormement.
Na Cachi, parlava de la seva vida amb humilitat, em va transmetre des de la pantalla una personalitat plena de llum.
Explicava que havia fet cursos de pintura, en el que es trobava desfasada dins la contemporaneïtat del moment, potser desfasada no es la paraula.
Diguem que, no trobava el seu espai.
Al final va decidir pintar per a ella mateixa, al marge de l’opinió de la resta.
Emprant un llenç com a porta Universal del seu mon.
M’ha fet delir, de sobte tinc ganes d’esclatar, de detonar, de la forma més correcta possible allò que porto a dins.
Al marge, d’opinions.
Pensareu que això es el que he estat fent…
Però de vegades m’he deixat dur per l’opinió surant per sobre del text del lector.
Així, que suposo que aquesta es una nova evolució al Papallones, descubrir-me i esclatar.


Us abraço de tot cor.

Comentaris

  1. Je sais que tout ce qui reste
    Est un piano qui joue

    Si tu sais où me trouver
    Si tu sais comment m'atteindre
    Avant que cette lumière baisse
    Avant que je manque de foi
    Sois le seul homme à dire
    Que tu entendras mon coeur
    Que tu donneras ta vie
    Pour toujours tu resteras

    Ne laisse pas cette lumière baisser
    Non, non, non, non, non
    Ne me laisse pas manquer de foi
    Sois le seul homme à dire
    Que tu crois
    Fais moi croire
    Que tu ne lâcheras pas

    ResponElimina
  2. Merci! no ets l'isidre... veig.
    Te pinta de ser preciós, ho investigaré.
    :)

    ResponElimina
  3. Ohhhhhhh! ces't magnific!
    Sempre queda un piano que toca.
    Si saps on trobar-me
    Si vostè sap com posar-se en contacte amb mi
    Abans que la llum tènue
    Abans que em falta la fe
    Ser l'únic home que dir
    El que s'escolta el meu cor
    Si vostè dóna la seva vida
    Sempre et quedes

    No deixeu que la caiguda de la llum
    No, no, no, no, no
    No em deixis sense fe
    Ser l'únic home que dir
    Què et sembla
    Em fan creure
    El que no vol deixar

    Em posaré amb contacte amb tu,
    crec que sé qui ets.
    t'abraço.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?

Entrades populars