BRODAT DE CEL
Puc brodar-te un teixit de somni,
enfilar cada punt
amb fil d'or.
Puc demanar-te
que compartim un crepuscle
retallant les nostres ombres
en un sol de rom flamejat.
Però,
no oblidis que,
els reactors nuclears
deixen una bonica estela
a ras de vol,
per al final,
fer una destrucció massiva.
Un poema que fa volar, però també tocar de peus a terra...
ResponEliminaSalut.
onatge
Una motivació més per fruir dels bons moments. I per què no? qui menava el reactor encisat per la posta de sol color rom i la flaire de la canyella decidí tornar casa tot dibuixant una estela d'esperança.
ResponEliminaTant de bo!, Rafel. Pero la realitat es que el meu mon s'esfondra per moments.
ResponEliminaUn petò molt gran, als dos, i gràcies pels comentaris!
:)