VAS MIG BUIT
Volies regirar-me dins per saber-ne la matèria,
jo volia obrir-te la camisa per a descobrir
la proporció exacta entre hormones i tendresa del teu pit
saber en quina part,
pesa el meu nom.
Dus un got mig buit
jo un vas mig ple,
et serè franca s'evapora.
Tens la sort immensa
de la meva inutilitat fent un desenllaç,
a l'alçada d'aquest idil.li.
Sandra:
ResponEliminaEls vasos mig plens o mig buits no t'escauen. Tu ets dona de tot o res, no ho oblidis mai, però tampoc en facis un mal us. No et convé pagar per excessos que no valen la pena. Un petó ben fort!
PD: Llegeix el meu blog, et dedico l’entrada d’avui. Com en Margarit, la teva paraula es capaç de remoure coses dintre meu.
Estimat, Carles. No t'imagines com odio en aquest moment no poder-te deixar un comentari al blog. moltes gràcies! snif, snif.
ResponEliminaUs estimo tant!
:)si que et veig, si. I tant que et veig!