A L'ESPERA
imatge extreta d'aqui.
A l'espera d'un pensament
s'esgoten les paciències,
sagnes mots,
t'escapces la llengua.
Et flagel.les en vers dolç,
per amainar les cabòries.
T'arreceres en el temps,
l'angúnia d'un oblit forçat,
un xic només.
Per tal
de sentir-te naufrag albirant terra a la vista,
i quedar-te en un viatge de dos.
A l'espera...de quí és el poema? L'he llegit 4 cops i cada vegada m'ha agradat més.
ResponEliminaContinua així.
Sort
www.miradesalvent.blogspot.com
Gràcies, Jordi! Els poemes que no posa l'autor es perqué es obra pròpia.
ResponEliminavaig a fer un cop d'ull al teu blog!
una abraçada.
:)