MOMENT AL BUIT
Els preludis anunciaven un estancament en el paratge del buit.
Asseure'm a contemplar la boirina densa que xopa als ulls, a l'espera que el present amansi la pasta espessa que m'ha cobert el pit.
La vida rere una pantalla, en ocasions no es més que una rebequeria mentre alguna cosa et subjecta el cap, i aquella impotència sobre el dolor que percebo sovint em fa defallir.
No canviaré el mon, ni amb el vers ni amb el gest, hauré d’assumir que som tan irracionals com es possible, i que continuem tan buits com els paratges erms de la terra despoblada.
Els averanys prediuen que toca fer un salt en l'evolució personal, i canalitzar aquelles coses que m' aporten un somriure desant a l'abisme de l'oblit allò que duc com un pes i no em deixa nedar.
Penso en la pàgina en blanc que hauria d'escriure avui, plena d'experiències positives.
Així aquest plugim d'ànima vagi a parar allà on sigui, però el meu cor ja es ple.
M'he tornat a cloure a la crisàlide per fets que no em corresponen, un temps, un espai i tot ben aviat serà una sèrie seqüencial de moments per cosir una nova pel·lícula.
Aquesta m'està resultant feixuga.
Obre la cremallera, Sandra, no et cloguis dintre la crisàl·lide, surt a fora, allà on la vida també batega. La pantalla i els fulls en blanc són refugis i són ales que et porten allà on tu vulgui anar, però recorda que la vida transcorre també més enllà, als carrers, a les places i al cor dels qui tens a la vora.
ResponEliminaJo m´ho dic moltes vegades, si et serveix d´alguna cosa...
Gaudeix de cadascuna de le steves decisions; com els móns de Pascal, segur que sempre prendràs el camí més adient del millor món possible.
ResponEliminaSempre m'acomiade amb un Salut i Terra, però t'hi afegeix i Sort.
Ja fa temps que cerco els plaers de la vida, fora de la pantalla. Es dur, però només necesitava asseurem a plorar un moment, per poder tornar a alçar les ales.
ResponEliminaMoltes gràcies pels ànims als dos!
us abraço de tot cor.