LA MEVA LLIBERTAT

Puc moure el peu al compas, mentre et dic que empro una música alegre. Perqué he avançat una passa més.

Crec fermament en la cauterització que fa l'escriptura sobre mi, però també en la volubilitat de les emocions, o sensacions que la provoquen.

No ha estat un dia especialment feliç, però si he aconseguit per primera vegada controlar un glop d'aiguardent per la gola que em cremava al seu pas, i s'acol.locava al mig de la tràquea com una massa compacta.

Puc dir que no han nascut aquells mots, que esperaben com a serps reptar sobre la teva consciència, m 'he desfet d'ells per tú.

Però ballo feliç al ritme, perqué ja no en formes part d'aquelles relacions en les que després d'haver invertit tot, no han assolit ni el mínim grau de correspondència que es mereixia.

Aprenc, i em fa feliç. A partir d'aquest moment, en les meves relacions no dono més que el necesari per a subsitir, sense cap mena d'esforç ni d'inversions extraordinàries.

Agafo práctica en estimar-me, i penso que ni que fosis el més important del mon, no mereixes ni un sol dels meus preuats somnis, ni mots.

Només havies de qualificar-me com a amiga, i no presuposant res més.

Com que sóc catalana, i dona no puc estar més orgullosa de la meva celebració, el dia 12 d'octubre per mi serà el dia de la meva llibertat de tu.