DES D'UN CAU D'ESTRELLES
Escric nua,
des d'un cau d'estrelles
on albiro
el sentiment
com a marea de lluna
d'ulls que s'eixamoren,
remuguen la solitut,
plouen passats,
s'encongeixen i creixen,
on neixen i moren
les esculleres que arrepleguen,
els dies,
i van
i venen
com ones,
alguns mots
miralls convexes
que reflecteixen
de prisma
el meu estat.
m'agrada això de "ploure passats". jo parlaria amb el cel i, que enlloc de la pluja d'avui, que ens llençi passats ben feliços i gens melangiossos.
ResponEliminaun plaer llegir-te i conèixer-te...
ResponEliminaha estat un vespre molt agradable...
foins aviat!
Per mi també mar, ha estat un vespre màgic! acabo d'arribar i encara tinc un somriure als llavis... fins aviat!
ResponElimina:)
Avui el prisma reflectia felicitat des de moltes baranes.
ResponEliminaEncantat de llegir-te i conèixer-te.
Rafel
Igualment Rafel! com canvia despres d'haver-nos vist! un plaer, i un honor.
ResponEliminauna abraçada.