A L'INVERSA
Com que sempre escric poemes lírics, a les meves fonts d'inspiració imaginàries, que per imaginàries son desagraïdes.
Aquest poema es diu a L'inversa, perqué es el que m'agradaria que m'escrivissin a mi.
I a vosaltres? de quin poema en voldriau ser l'inspiració?. Va... escriu-ne un!
Sóc una gota de pluja
basculant en la teranyina d'un mot dolç.
Jo, que duc l'emboç de totes les vides.
Voldria haverme'n guardat alguna
per tu.
Que ningú pensi que es prepotència, es que s'esta convertint en un blog moix, I no seria macu que et diguessin això. ?
És maquíssim que et diguin això, Sandra, però ara mateix, jo no m´inspiro gens amb mi mateixa, jejeje.M´agradaria que em diguessin coses tendres i profundes, que em fessin posar la pell de gallina, però com comprendràs...
ResponEliminano em sortiria res d´aprofitable.
Tu ets poetessa i et pots posar en totes les tessitures,pels que no ho som és més difícil.
Però la proposta és molt bona i original, segur que hi haurà algú que farà que aquest blog sigui més interactiu, més del que és.
Per mi de moix no en te res.
Un petó, guapa.
Hola Sandra, no hi he pensat mai en què m'agradaria que em diguessin, però ja que ho preguntes...
ResponEliminaEts la fulla de
la meva tardor.
El silenci que
du el vent.
Ets la carícia
en la solitud
de viure...
Ets passatger
com la pluja
dels núvols.
Bé, callo perquè podria seguir però no m'agradaria semblar pretenciós...
Salut.
onatge
Pais, l'altre dia una nena nova al cole va estar jugant amb el meu fill. Em deia que: A classe deien que venia de un mundo desconocido perqué ve de Sabadell, ja veus!.
ResponEliminaEl cas es que sense adonar-me li vaig dir:
-tu no saps que tota dona te un pais secret?, i se li van encendre els ulls, mentre li explicava que havia descobert el teu Pais secret.
Aixi que t'asseguro que fas poesia, de la que se't queda endins.
Gràcies pels coments, una abraçada.
Ets l'onatge de RC?, Benvingut a la Crisàlide!
ResponEliminano sembles pretenciós, pocs hi han que dediquin poemes a un ooeta o poetessa, saps quants versos has dedicat?, a mi alguns per exemple.
No no es pretenciós estimar-te una miqueta.
Quan diem les coses en veu alta, asumim, i de tant en tant toca pendre consciència que un mateix es tot el que tens.
una abraçada.
No goso pensar què em plauria,
ResponEliminahe anat deixant els somins
estesos al llarg del camí.
Potser eren engrunes a tall de fita:
m'havien de servar la ruta de retorn.
Si algú em diu de tard en tard
uns mots amables em desperta
un somriure agraït.