El buit es una heura regada per les galtes que t'oprimeix la cavitat toràcica, s'alimenta del teu oxigen prohibeix la fotosíntesi obligant-te a tragar la llengua en la foscor.
M'agrada molt la metàfora sobre "el buit". El poema és molt trist, inspira un gran sentiment de sofriment. Espere que es tracte d'un poema i els teus ànims siguen diferents. Una gran abraçada.
Es un buen poema, sencillo y progunfo, algo drástica la última estrofa. Me guata la claridad con que te expresas, Sandra, volveré a visitarte. Un abrazo.Tyrma
M'agrada molt la metàfora sobre "el buit".
ResponEliminaEl poema és molt trist, inspira un gran sentiment de sofriment.
Espere que es tracte d'un poema i els teus ànims siguen diferents.
Una gran abraçada.
Gracies Joana! si es nomes un poema.
ResponEliminaM'agrada molt definir les sensacions i les emocions, busco els mots precisos, com un joc.
t abraço molt fort!
Es un buen poema, sencillo y progunfo, algo drástica la última estrofa.
ResponEliminaMe guata la claridad con que te expresas, Sandra, volveré a visitarte.
Un abrazo.Tyrma
Gracias Tyrma! Bienvenido/da a la Crisàlide!
ResponEliminaun abrazo para ti tambien!
:)
Una bona definició del buit que a voltes ens aclapara endins. Bell poema, molt adient amb la imatge que l'acompanya.
ResponEliminaUn plaer llegir-lo!
Gràcies Helena,pel comentari i per quedar-te a la Crisàlide, tots vosaltres sou el meu impuls.
ResponEliminaUna abraçada.