AMB IMMUTABLE EXORBITÀNCIA
Els meus laberíntics dies senyalen cap a tu
com si fossis cancell d'un refugi
de traïdora i remugant felicitat
Els mots delicats no et digereixen.
Penetro dins els teus indicis
per trobar-me amant perdut per sempre.
Rugeixes en la selva, verinosa alquímia.
Empassa-te'm en cos i ànima
hivernem junts,
fullem-nos el cos
amb immutable exorbitància.
Poema del bòtil del Naufrag de RC
com si fossis cancell d'un refugi
de traïdora i remugant felicitat
Els mots delicats no et digereixen.
Penetro dins els teus indicis
per trobar-me amant perdut per sempre.
Rugeixes en la selva, verinosa alquímia.
Empassa-te'm en cos i ànima
hivernem junts,
fullem-nos el cos
amb immutable exorbitància.
Poema del bòtil del Naufrag de RC
satisfer el desig d'amor és la nostra bandera
ResponEliminaEs un poema, preciós que em va eclipsar en llegir-lo, agraeixo a en bòtil, que m'hagi permés penjar-lo aqui.A tu Jesus el teu pas,
ResponEliminaUna abraçada.
Preciós, el poema i la composició amb foto.
ResponEliminaEnhorabona als dos!
Eduard
Gràcies Franz! benvingut a la Crisàlide!
ResponElimina:)