ABSÈNCIA

Si estas massa temps a les fosques, l'escletxa de llum a l'iris et fa mal.Tot i que tendeixis a seguir-la, hipnotitzada per l'impuls del canvi. Es a tot arreu, penetra entre la remor de les fulles del bosc, s'escola pels ampits de la finestra, encercla la presència d'algú en un escenari.

Seguir-la fou un error, a les fosques tot era negre, no hi havia un paratge que desitjar, ni una incitació per a fer cap passa.T'estaves asseguda en un mon dominable, per a acabar aventurant-te en l'espesor del bosc, atansant la mà a un resplendor tan lleu com l'ultim raig del dia.

Que n'es de bonica la llum, però que feridora.