PENSAMENTS
"Un poema, pel fet de ser una aparició del llenguatge i, per tant dialògica, ve a ser un missatge dins d'una ampolla llançada al mar, abandonat a l'esperança-tan fràgil d'altrabanda-, que qualsevol dia, en algun lloc, pugui ser arrosegat a una riba, potser a la riba d'un cor"
Paul Celan, Discurs de Bremen 1958.
Paul Celan, Discurs de Bremen 1958.
Em sagnen les genives
de rentar-me la boca
insistent
esborro qualsevol rastre
de mots,
sort que foren poques
aquelles que es desprenien del crani
necròleg
em profanes morta.
de rentar-me la boca
insistent
esborro qualsevol rastre
de mots,
sort que foren poques
aquelles que es desprenien del crani
necròleg
em profanes morta.
El poema és com la lluna, si vol t'enlluerna i et desvetla tots els seus secrets i misteris i quan no vol se'l amaga ben endins per a que ningú se'ls emporte.
ResponEliminaJoana, una metàfora preciosa.
ResponEliminatambé he afegit un enllaç del bosc dels somnis al cd poesia versus. l'altre bloc.
b7s.