MANUAL DE SUPERVIVÈNCIA A UNA ABSÈNCIA VIRTUAL- ACK ANTIDEPRESIONE....

Últimament i en la meva frenesia per descobrir coses, he fet grans progressos. De fet una transformació digna d’aneguet a Cisne, o de Betti la fea hem passat a Angelina Jolí. ( es broma) però he estat en un procés d’introspecció mereixedora de Best seller. I sola que no es poca cosa.

Sabeu que és el disseny Humà?, doncs és una síntesi entre ciències molt antigues i modernes que ens acosta a l’enteniment al voltant de la natura humana i la psicologia. Una passa més que ens apropa a l’autoconeixement i ens explica la nostra trajectòria vital. Dit això i segons aquesta nova tendència (potser ja és una ciència i em quedo curta) però les persones ens dividim en tipus i subtipus:

1-manifestadors

2-Projectors

3- Generadors

I d’aquests tres grans blocs en deriven diferents subtipus, doncs bé vaig  emplenar una aplicació que basada amb el dia i l’hora de naixement estableix el teu tipus, i segons el teu tipus les teves capacitats i :-tachan!!! Soc manifestadora del 9 per cent de la població mundial. I això d’altra banda explica perquè m’han passat tantíssimes coses en una sola vida, i m’ha arribat una claredat meridiana perquè he entès que no es que em passin més coses que la resta es la meva percepció de les coses que em fa aprendre de les circumstàncies i això em dona una saviesa que ja caldria començar a explotar  o potser ja és l’última vida  i després d’aquesta m’esvaniré en el temps, però abans faré el que he vingut a fer, i mentrestant he recuperat aquest article d’aquí baix que vaig treballar la primera vegada d’una absència virtual. Ja fa 20 anys que ens relacionem per les xarxes, la xarxa crea un clima íntim que a més impulsa sobre manera la idealització de les persones. I segons les teves carències, i el teu grau de solitud t’acabes aferrant a una persona de la que no saps res ni ella res de tu, acabes somiant que és l’amor de la teva vida per després acabar vivint una decepció profunda quan la coneixes de veritat si es que arribes a fer-ho i no desapareix per art de màgia. Així es que aquí va el meu pack antidepressione...

1-      Canta la cançó “IL MONDO” de jimmy Fontana i si pot ser a plé pulmó, amb totes les teves forces i alliberat que no has d’anar a Eurovisió.

2-      Visita els teus llocs estimats, segur que tens racons de mon on recordar moments únics de l’infantesa, el primer petó, la teva primera cabana!, el riu. No sé torna-hi i connectat amb tu mateix i aquell nen o nena que eres.

3-      Escriu el teu diari de vida minut a minut amb una llibreta a la bossa, al cap del temps riuràs molt dels teus pensaments i si tot i així no alces el vol pensa amb aquests manaments que et deixo aquí sota.

 

MANAMENTS DE SUPERVIVÈNCIA D’UNA GUERRERA DE LLUM

 

1. PENSAMENT:No hi es...

1. RECURS: No hi ha estat mai, no sap el reflexe del meu cabell al sol, ni el meu somriure, ni es capaç de percebre la meva olor. No en te ni la més remota idea davant d'una caricia en plena confessió. Per tant no pot despreciar el que no coneix.
Això no es culpa meva, perquè no sap qui sóc, ni cóm sóc.

2.PENSAMENT: Em sento buida, sola, sol.

2.RECURS: Tinc exactament la mateixa gent al meu voltant, que la que tenia quan va fer la seva aparició estel.lar. Per tant recupero aquelles coses que feia abans d'endinsar-me i engolir-me l'era digital. llibres, berenars de nenes, cinema amb amics, sopars, un dia de llàgrima a la platja.(plorar amb la llibreta es un exercici excepcional).

3.PENSAMENT: Perquè em deia tot allò?

3.RECURS: Jures i perjures que aquell vers que vas escriure en un moment donat es impertorbable al llarg del temps?, no, segurament als 5 anys escriuries a la teva font d'inspiració, la mateixa o no coses ben diferents.

4.EXERCICI:
Tanca els ulls repeteix-te a tu mateix/mateixa:
Soc una persona seria, que treballo de forma seria amb sentiments seriosos i nobles, que ningú te dret a trepitjar.
Aplego els ulls dels que m'estimen de veritat per mirar-me en un mirall.
Soc Valuós o valuosa.
A continuació fem un compte enrere en sentit descendent del tres al u.
Visualitza el tres de forma intermitent, després el dos, finalment el numero u.
Imagina un mar argentat. Pensa que el cervell es un mar d'informació xifrada, i digues
Et demano que esborris totes les imatges, records, paraules, i l'empenyis a ras de l'abisme de l'oblit. Tanco aquesta porta. Pren la maleta que te'n vas.