LA LLUM QUE ATRAU LES PAPALLONES....


CONVERSA IMAGINÀRIA


Com que tinc una ment, absolutament associativa.

Trobo per casualitat un  poema d'Alexandre Nunes D'Oliveira, i el segon d'Azahara Cerezo  publicats a la revista de Girona.



Comentaris

  1. És molt bonica la idea de ser la llum que atrau les papallones. Fins ara sempre ho havia vist al revés: poder ser una papallona i volar, ben amunt, en direcció la llum del sol.

    He fet una volada al teu blog i està ple de sorpreses.

    ResponElimina
  2. Hola Bru! benvinguda a la Crisàlide.
    Aquest poema es de L'Alex Nunes de Oliveira, i sí a mi també em va agradar molt, tant qui el vaig posar en un raconet del Papallones.
    Una abraçada.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?

Entrades populars