ANEM, AMOR FINS ON EL COR ENS PORTI...

Despentinada, aquesta rosor a les galtes em fa bonica.
M'ho dius, m'esbrines, ulls de prèssec.
Mosegue'm la lluna, sobre aquest manyac de llençol.
Deixa que ens sorprengui, aquesta estel.la. Serà la única.
Sents la lleugeresa?, ens hem desprès del pes de la vida.
M'arrecero al teu braç, i em trontolla el mot a la gola, i la mirada i observo els detalls del moment.
No aconsegueixo extirpar tot el que tinc per tu, i em dius:-no passa res, ja m'ho escriuras-.
Mentre, t'has perdut en mi, i jo suro a la deriva d'un mar inabastable, ni el vent dels teus dits controlaria aquesta barca, empesa per aquest alè de desig.
s'ha obert la terra, hem patit un terratrèmol i ens agafem per caure abruptes en el buit, com cau desde el crani una idea un cop gestada.
Obssesiva, amb un final.
Vas dir-me que aixo no era un final,i vaig descobrir que això es un magnific principi.
He pensat el nostre titol: anem, amor, fins on el cor ens porti.