MORTA
Penso que els ulls eren un crepuscle vespertí,
que el cos tenia el color d'un clar de lluna,
restava erma, inert
dins un sarcòfag de pergamí,
s'havia corregut el vers amb llàgrima,
vaig sentir un crit.
Després...
eixia de dins d'un mar
m'alçava ingràvida
m'asseia al teu costat
i t'abraçava d'àngel.
Al somni del que vas arrancar-me.
era morta.
El poema inspira un sentiments molt profunds, al temps que molt tristos i denota un estat anímic molt pesimista. M'ha agradat molt, però em fa patir per tu.
ResponEliminaEspere que canvies d'ànims.
Una abraçada molt forta.
Hola Papallonaes de LLum,
ResponEliminaNo per maco deixa d'esser trist.
Com diu l'anterior comentarista, també espero que ho vegis tot d'un altre color.
De vegades et surt per la lletra els pitjors moments, pero es només un poema. a funció del bloc es desfogar-me, quan les paraules m'empresonen la gola.
ResponEliminaMoltes gracies pels commemts a les dues, estic be. una abraçada molt gran!
no, no que no m'en vaig estimades.
:)