Que es aquesta flama que em recorre per dins?, que es aquesta llengua de foc que tot s'ho enduu a tothora, que es aquesta aigua que rega la flama i no apaga?.
Es el silenci etern, es el batec i l'autoprohibició masoquista de ser feliç.
A la vida ja existeixen prou prohibicions com per a que a més nosaltres ens en autoimposem. Hi ha que gaudir del moment, de l'intant, que la vida és molt curta. Els silencis, de vegades resulten insuportables, altres ens parlen i ens transporten a un alre mon on podem rememorar la plenitut d'algun esdeveniments passats. Quan el silenci esdevé dolent, la millor companyia és un bon llibre o escoltar música. No deixes que t'atormenten, jo ho intente vivin el moment, l'istant present amb molta intensitat. änim i una abraçada. Joana
Que es aquesta flama que em recorre per dins?, que es aquesta llengua de foc que tot s'ho enduu a tothora, que es aquesta aigua que rega la flama i no apaga?.
A la vida ja existeixen prou prohibicions com per a que a més nosaltres ens en autoimposem.
ResponEliminaHi ha que gaudir del moment, de l'intant, que la vida és molt curta.
Els silencis, de vegades resulten insuportables, altres ens parlen i ens transporten a un alre mon on podem rememorar la plenitut d'algun esdeveniments passats.
Quan el silenci esdevé dolent, la millor companyia és un bon llibre o escoltar música. No deixes que t'atormenten, jo ho intente vivin el moment, l'istant present amb molta intensitat.
änim i una abraçada.
Joana
No et reprimeixis ni t´autoprohibeixis res Sandra, en tant que puguis i els silencis només els vulguis quan tu els demanis.
ResponElimina