PETJADES...
IMATGE EXTRETA DE bea.frexa.com.arSi pogués recular petjades endarrere,
deixar de friccionar aquesta frenesia convulsa
que agito, a volta d'absència
Si existís algún altre camí,
on culminar les induccions,
en exhaurir els condicionals
que s'amunteguen sobre el coixí
debatint-me en insomnis
que et preguen,
segurament...
No seria un blè
assoliria l'estat d'espelma.
deixar de friccionar aquesta frenesia convulsa
que agito, a volta d'absència
Si existís algún altre camí,
on culminar les induccions,
en exhaurir els condicionals
que s'amunteguen sobre el coixí
debatint-me en insomnis
que et preguen,
segurament...
No seria un blè
assoliria l'estat d'espelma.
M'agrada molt el teu bloc, Sandra. Combines molt bé la imatge i la paraula. Crec que els teus poemes n'ixen reforçats i no perden capacitat de suggeriment. Enhorabona.
ResponEliminaXema
josepmariabalbastre.wordpress.com
Moltissimes gràcies, Josep Maria. Primer per dir-m'ho i després per visitar-me.
ResponEliminaIntento que aquells als que la Poesia no diu molt captin el missatge mitjançant la imatge.
Una abraçada.