A l'horitzó de la vida, comfluixen els anhels amb les brumeres d'enyor Peregrinació de llàgrima, gota impresa en un cami argilós. El rastre d'uns nómades d'emocions.
Sóc de naturalesa observadora, moltes vegades, quan estic en algun lloc m'agrada atansar-me a la finestra i veure el paissatge. Moltes vegades m'han preguntat què mirava: la resposta exacta està en aquest poema. M'encanta, transmet a la perfecció un munt de sentiments intangibles i difícils d'explicar. ;)
Imatge extreta d'aqui
Sóc de naturalesa observadora, moltes vegades, quan estic en algun lloc m'agrada atansar-me a la finestra i veure el paissatge. Moltes vegades m'han preguntat què mirava: la resposta exacta està en aquest poema.
ResponEliminaM'encanta, transmet a la perfecció un munt de sentiments intangibles i difícils d'explicar.
;)
Gracies Cicerot! a mi tambe m'encanta.
ResponEliminaDe petita podia passar-me hores observant el paisatge i gaudint de la remor del vent, i de l'hortizó.