EL FI
L'abisme del fi
empara una terra debastada,
on es trenca el tel
que t'impulsava a emergir.
Et paralitzes
per il.luminar-te amb la llum
d'un fósfor de record.
empara una terra debastada,
on es trenca el tel
que t'impulsava a emergir.
Et paralitzes
per il.luminar-te amb la llum
d'un fósfor de record.
Aquests tres últims versos... òstres, són molt i molt tristos. Potser és aquest contrast paràl·lisi-il·luminació, llum-record, impresiona molt.
ResponEliminaQuant això de 'la fi' i dos mesos sense publicar, vols dir? Dóna una mica de temps per publicar-ne algun al blog ja trobaràs noooo? Si a mesura que els vas fent algun que ja acabis el pots penjar!
El problema es que tot el que es publica, no es pot presentar a Certamen.
ResponEliminaAleshores d'una forma u altra es sacrifica, perque si no guanyes, no ho llegirá ningú, i si ho penjo tampoc podrá participar.
només es un kit-kat, sense perdre de vista el blog.