CAMISOLAhttp://www.blogger.com/img/blank.gif
Enyoro aquella camisola de cotóque vaig oblidar aplegar,quan se l'enduguè el vent de la vida.D'ella,penjaven les besades furtivesel murmuri d'un iniciels batecs insensats.Recordo calçar-me-la,xopa d'aigua de rosa,asseure'm al celoberton les llumenetesil·luminaven el versque malgasto amb tu.
Monica, (sense voler) heeliminat el post, per canviar la imatge.
ResponEliminaEm preguntaves que com faig tans poemes i em surten tan be...
Hi ha una cita que diu: " l'inspiració existeix però t¡ha de trobar treballant.". De vegades m'inspiro en tots vosaltres una paraula que esfila un nou poema, d'alguns i d'algunes n 'he heredat de paraules, d'altres busco a Google com el cercador dona una imatge per a una sensació determinada,. Per aquest per exemple buscava "suavitat sobre la pell" condenso el poema, es fàcil i entretingut.
Moltes gràcies pel comenmt i per passar per aqui, t'enyorava bonica!
És preciosa, Sandra.
ResponEliminaQuan escrivia més ,e passsa va com a tu, una paraula, un fet, un sentiment. Trobo molt interessant la idea del Google i ho provaré alguna vegada.
Espero tornar a escriure aviat.
:)
Moltissimes gràcies Isabel!, espero que sigui aviat.
ResponEliminauna abraçada