CAMISOLAhttp://www.blogger.com/img/blank.gif

imatge extreta de veredadelsol.blogspot.com
Enyoro aquella camisola de cotó
que vaig oblidar aplegar,
quan se l'enduguè el vent de la vida.
D'ella,
penjaven les besades furtives
el murmuri d'un inici
els batecs insensats.
Recordo calçar-me-la,
xopa d'aigua de rosa,
asseure'm al celobert
on les llumenetes
il·luminaven el vers
que malgasto amb tu.

Comentaris

  1. Monica, (sense voler) heeliminat el post, per canviar la imatge.
    Em preguntaves que com faig tans poemes i em surten tan be...
    Hi ha una cita que diu: " l'inspiració existeix però t¡ha de trobar treballant.". De vegades m'inspiro en tots vosaltres una paraula que esfila un nou poema, d'alguns i d'algunes n 'he heredat de paraules, d'altres busco a Google com el cercador dona una imatge per a una sensació determinada,. Per aquest per exemple buscava "suavitat sobre la pell" condenso el poema, es fàcil i entretingut.
    Moltes gràcies pel comenmt i per passar per aqui, t'enyorava bonica!

    ResponElimina
  2. És preciosa, Sandra.
    Quan escrivia més ,e passsa va com a tu, una paraula, un fet, un sentiment. Trobo molt interessant la idea del Google i ho provaré alguna vegada.
    Espero tornar a escriure aviat.
    :)

    ResponElimina
  3. Moltissimes gràcies Isabel!, espero que sigui aviat.
    una abraçada

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?

Entrades populars