imatge extreta de bigpenyagolosa.blogspot.com
Plouen pensaments
que m'acaronen les parpelles.
Em brodo un somriure a punt de creu
lineal,
duc l'emboç d'una estranya calma
preludi de tempesta.
Partida,
la crisàlide
s'escletxa un codi de barres
tangram de llum.
Un manat de pensaments que obren un camí cap a l'esperança, perquè després de la tormenta sempre arriba la calma que tant desitgem gaudir.
ResponEliminaJ
Gràcies J. pel comentari, i per passar pel meu espai.
ResponElimina:)