LA PEDRA D'AQUESTA CASA...

imatge extreta de www.ebreguia.com

"el poema, pel fet ser una aparició del llenguatge i, per tant d'essència dialógica, ve a ser un missatge dins d'una ampolla llençada al mar, abandonat a l'esperança-tan frágil, d'altra banda-que qualsevol dia, en algun lloc, pugui ser arrosegada, a una riba, potser la riba del cor".
Paul Celan, discurs de Bremen, 1958.

Amb aquesta cita comença el pròleg de "La pedra d'aquesta casa". L'ultim llibre de Nati Solé Alcaide que ha esdevingut premi del XII "ALELLA A MARIA OLEART" publicat per editorial
La Comarcal.

Us deixo un poema, però la tria ha estat dificil.

Allà, a l'Orient, convençut de ser refugi de sol,
les dones son ventall de palla, de seda o de paper d'arròs.
Aquí, al balneari global d'Occident,
pit i cuixa amb salsa tártara,
carpaccio a les fines herbes,
fetge, on algunes hi deixen el fel
per recordar que entre les dues terres,
les fams deixen carcanades blanques,
llençades a recer de la muralla,
o al mig de l'esplanada.