DILLUNS...
imatge extreta d'aqui:Duc a sobre
un emboç de dilluns somort
plè de pretèrits incomplibles,
m'he velat
com una imatge en exposició solar.
un emboç de dilluns somort
plè de pretèrits incomplibles,
m'he velat
com una imatge en exposició solar.
Sempre hi ha una imatge que no s'ajusta al cànon... M'agraden les reflexions en primera persona
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMoltissimes gràcies Bruixadesol!
ResponEliminaem costa escriure encara si no es en primera persona.
una abraçada.
Uff, els dilluns... costa, costa. Però si t'ho mires fredament té raó la cançò: 'They call it stormy monday when tuesday's just as bad...'.
ResponEliminaUn poema preciós, i la temàtica molt ben trobada.
Pren-t'ho amb calma, això sí, amb una bona tassa de tè, que sempre tonifica (si no el llences fora del zhong, és clar!)
Cuida't, una abraçada!
Tot i que t'escric aquest comentari en dimarts, ho faig embolcallada dintre de l'atmosfera del dilluns, gràcies al teu poema. M'ha agradat molt, de debò.
ResponElimina