JOSEPMIQUEL SERVIÀ TOTA UNA VIDA...

Ben dematí, quan no hi ha sol encara,
salte del llit com per remot temor:
amb uns grapats d’aigua em llave i em pose
a escriure, ja, aquests papers informes,
aquest fervent, molt amarg testimoni.
Allò que mai varen aconseguir
amb els mots greus dels averanys els savis
—escriu, escriu: has nascut per escriure—
ho ha aconseguit aquest darrer temor.
Vicent Andrés Estellés, Les acaballes de Catul, IX (1964), dins Obra completa 3 (València: Tres i Quatre, 1977), pàg. 99