Trenco amb un punçó el tel de llagrima cristalitzada, emergeix llum amb la fúria d'un pou de petroli. M'afermo al teu rocam amb un peu a l'abisme et faig meva en cos i ánima. Avui, t'he vist reflectida als meus ulls, Sandra.
De vegades és dels dels propis ulls que un té la perspectiva exacta d'un mateix, però costa tant i tant arribar-hi... Gràcies per anar passant pel meu blog i deixar-hi la teva empremta.
Trobar-se sempre és un impacte.
ResponEliminaMoltissimes gracies, si que es un impacte despres de tant defugir.
ResponElimina:)
De vegades és dels dels propis ulls que un té la perspectiva exacta d'un mateix, però costa tant i tant arribar-hi...
ResponEliminaGràcies per anar passant pel meu blog i deixar-hi la teva empremta.