Etiquetes

ASSUMIR-ME II


Trenco amb un punçó
el tel de llagrima cristalitzada,
emergeix llum
amb la fúria d'un pou de petroli.
M'afermo al teu rocam
amb un peu a l'abisme
et faig meva
en cos i ánima.
Avui,
t'he vist reflectida als meus ulls, Sandra.

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. Anònim17 de maig del 2009, a les 14:07

    Trobar-se sempre és un impacte.

    ResponElimina
  2. Sandra D.Roig18 de maig del 2009, a les 0:44

    Moltissimes gracies, si que es un impacte despres de tant defugir.
    :)

    ResponElimina
  3. Antoni Casals i Pascual18 de maig del 2009, a les 1:20

    De vegades és dels dels propis ulls que un té la perspectiva exacta d'un mateix, però costa tant i tant arribar-hi...
    Gràcies per anar passant pel meu blog i deixar-hi la teva empremta.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?

Entrades populars