Fora més rentable
a nivell despeses emocionals
ser un bocí de roba estesa
a la llum de la lluna,
un tros de llençol humit
inflant-se pel vent de garbí de matinada
vull ser un troç de roba suau
deixar que el vent m'esgarrapi
a pit obert, braços en creu
mentre em sostenen les pinces.
m'agrada molt el teu sentiment.
ResponEliminaDe veritat.
Poemes molt bonics.
x)
et convido a veure el meu mon:
http://volamosalpaisdenuncajamas.blogspot.com/
Hola, Sandra. Arribo aquí a partir del teu comentari a un poema meu a Relats. M'agrada el poema, perquè em deixa suspès en l'aire i en poques línies traces una emoció intensa.
ResponEliminaEns anirem llegint.