MISSATGE AL LECTOR.
Aquest espai va néixer de l’intenció de compartir, no tindria cap sentit si fos un Word més, on hi treballo.
Molts cops he intentat deixar d’escriure, m’abstrau i no aconsegueixo concentrar-me ben bé en res, però penso que no es només la meva dèria d’escriure, sinó que s’hi afegeix el meu tarannà imaginatiu.
M’ha vingut al cap una conversa que vaig tenir,fa molts anys, asseguda en una bar del carrer Comte Urgell de Barcelona, amb la interessant companyia del meu amic Roger,
-deixaré d’escriure, Roger-. I es va posar a riure i va dir:-no pots-.
I tant que puc!, i em va dir:-si deixes d’escriure perquè perceps que no podràs viure d’això, se’n diu ambició, pensa-ho.
-No es veritat això, escric perquè m’agrada ...i-.
En aquell moment vaig començar a qüestionar-me els motius, perquè m’agrada, perquè m’agrada que em llegeixin, i corregeixin.
Tot això donaria per molt més, pero cerco la manera de dir-vos als que entreu per relats en català, els de Netlog, els de Penedesfera, els que m'han descobert mitjançant Poems&blogs, els anònims i anònimes que cauen per casualitat i s’aturen en aquest ritme frenètic d’informació, i als meus deu seguidors:
-Direcció FUMH: per trencar el gel, i per honorarme amb la seva preséncia
-Teresa:,Isabel,clidice , violant i júlia. Isabel Barriel .
Lotus i lluna els meus guies,
hellowstranger: it's for me a pleasure that you are being here.
Dani, a tu també! moltissimes gràcies, sou el meu impuls ho saveu?
Tot plegat ,sense vosaltres això no tindria sentit.
D'ençà que vaig crear aquest post, ha anat augmentant el llistat de seguidors, i amb ells també vull agraïr la presència internauta que m'acomboia quan m'agafa aquest atac d'indecisió.
Oscar Gràcies! per estar aqui i per suportarme per telèfon .Que de vegades em surt el defecte profesional,
A la Virginia i a L'Eulalia pel vostre recolzament.
Antoni per la teva preséncia, i per les teves aportacions que m'inciten a superar-me.
Monica pel teu comentari, natural eixit del cor!.
Cicerot mil gràcies per formar part de la gent que tinc al cor! pero ja hi eres eh!
Benvingut Ferran, no saps que has fet ara que t'he descobert!
:)
Us abraço...
Molts cops he intentat deixar d’escriure, m’abstrau i no aconsegueixo concentrar-me ben bé en res, però penso que no es només la meva dèria d’escriure, sinó que s’hi afegeix el meu tarannà imaginatiu.
M’ha vingut al cap una conversa que vaig tenir,fa molts anys, asseguda en una bar del carrer Comte Urgell de Barcelona, amb la interessant companyia del meu amic Roger,
-deixaré d’escriure, Roger-. I es va posar a riure i va dir:-no pots-.
I tant que puc!, i em va dir:-si deixes d’escriure perquè perceps que no podràs viure d’això, se’n diu ambició, pensa-ho.
-No es veritat això, escric perquè m’agrada ...i-.
En aquell moment vaig començar a qüestionar-me els motius, perquè m’agrada, perquè m’agrada que em llegeixin, i corregeixin.
Tot això donaria per molt més, pero cerco la manera de dir-vos als que entreu per relats en català, els de Netlog, els de Penedesfera, els que m'han descobert mitjançant Poems&blogs, els anònims i anònimes que cauen per casualitat i s’aturen en aquest ritme frenètic d’informació, i als meus deu seguidors:
-Direcció FUMH: per trencar el gel, i per honorarme amb la seva preséncia
-Teresa:,Isabel,clidice , violant i júlia. Isabel Barriel .
Lotus i lluna els meus guies,
hellowstranger: it's for me a pleasure that you are being here.
Dani, a tu també! moltissimes gràcies, sou el meu impuls ho saveu?
Tot plegat ,sense vosaltres això no tindria sentit.
D'ençà que vaig crear aquest post, ha anat augmentant el llistat de seguidors, i amb ells també vull agraïr la presència internauta que m'acomboia quan m'agafa aquest atac d'indecisió.
Oscar Gràcies! per estar aqui i per suportarme per telèfon .Que de vegades em surt el defecte profesional,
A la Virginia i a L'Eulalia pel vostre recolzament.
Antoni per la teva preséncia, i per les teves aportacions que m'inciten a superar-me.
Monica pel teu comentari, natural eixit del cor!.
Cicerot mil gràcies per formar part de la gent que tinc al cor! pero ja hi eres eh!
Benvingut Ferran, no saps que has fet ara que t'he descobert!
:)
Us abraço...
Gràcies a tu, Sandra.
ResponEliminaGràcies per escriure amb el cor, i per treballar tant bé els poemes. Gràcies per la teva fèrtil imaginació, que produeix imatges tan belles i expressives. Gràcies per acompanyar-me en la meva soledat internauta.I gràcies per haver-me escoltat sempre amb interès i per haver-me donat bons consells.
Una abraçada!