A l'umbracle de l'oblit, m'assec al banc del temps on pretenc alarme, defugir, enllà d'un somni malmès a força de reinventar així l'inabastable línia observa el meu progrés.
M'encanta, és preciós! Sí, trenca el tel passa de crisàlide a papallona, vola i enlaira't. Esmicola les cadenes amb què et volen empresonar, amb què et fermes! Brilla amb llum pròpia. Mostra al món el teu ventall curull de colors mai abans pensats.
D'acord, treballa'l pero penja'l al teu blog, vale?cap problema pero estaria bé una miqueta mes de poesia a l'oasis.. els berebers foren els primers a fer poesia oral, aixi que... :)
M'encanta, és preciós!
ResponEliminaSí, trenca el tel
passa de crisàlide a papallona,
vola i enlaira't.
Esmicola les cadenes
amb què et volen empresonar,
amb què et fermes!
Brilla amb llum pròpia.
Mostra al món el teu ventall
curull de colors
mai abans pensats.
Una abraçada!
Em deixes treballar-lo com a poema propi?
ResponEliminaUna abraçada ben gran!
;)
D'acord, treballa'l pero penja'l al teu blog, vale?cap problema pero estaria bé una miqueta mes de poesia a l'oasis..
ResponEliminaels berebers foren els primers a fer poesia oral, aixi que...
:)